Memoria Anual - Catalunya
Continua el creixement de la massa social. La xifra global de socis en el conjunt de la SGAE ha augmentat en 4.332 socis nous.
> Aquest creixement també
es produeix a Catalunya, amb la incorporació de 985 socis nous; per tant
representa el 26,15% respecte als socis donats dalta a lEstat espanyol.
>
El total dingressos de la SGAE va ser de 318,8 milions deuros, una
xifra que representa una millora de 8 punts respecte al 2004
> Catalunya,
amb 57,5 milions deuros, es manté com la primera comunitat autònoma
en ingressos generats en concepte de drets dautor. Això representa
el 19,5% respecte al conjunt de lEstat espanyol y un creixement del 8,7%
respecte a lany anterior
Lany 2005 també ha representat
per al Grup SGAE a Catalunya un important impuls en les seves actuacions de responsabilitat
social corporativa. Les seus del Grup SGAE es converteixen en centres dinamitzadors
de la cultura i en plataformes de serveis de gran utilitat per al conjunt del
sector.
Amb 219 projectes, que han derivat en 853 activitats, la seu del
Grup SGAE a Catalunya manté el seu nivell alt dactivitat social i
cultural.
De les 4.332 noves incorporacions de socis de lany 2005
al conjunt de la SGAE (566 de les quals shan produït fora de lEstat
espanyol), 985 han tingut lloc a Catalunya, una xifra que representa el 22,73%
del total i el 26,15% respecte als socis donats dalta a lEstat espanyol.
La
distribució per àrees de residència és la següent:
| Àrea de residència | Altes 2005 | Percentatge |
| Barcelona | 852 | 86,50% |
| Girona | 74 | 7,51% |
| Lleida | 7 | 0,71% |
| Tarragona | 39 | 3,96% |
| Altres comunitats autònomes | 13 | 1,32% |
| Estranger | 0 | 0% |
| TOTAL | 985 | 100% |
La distribució per àmbits
creatius és la següent:
| Tipologies | Catalunya |
| Compositors-lletristes | 732 |
| Autors teatrals i coreògrafs | 75 |
| Autors audiovisuals | 101 |
| Editors de música | 39 |
| Hereus | 38 |
Evolució
de les altes dels socis a Catalunya:
| Any | Altes socis |
| 2003 | 941 |
| 2004 | 941 |
| 2005 | 985 |
Lany 2005 shan registrat 8.068 obres a Catalunya
| Tipologies | Catalunya |
| Musicals | 7.288 |
| Dramàtiques | 289 |
| Audiovisuals | 491 |
| TOTAL | 8.068 |
Evolució
del registre dobres a la seu de la SGAE a Catalunya des de lany 2001:
| Any | Obres |
| 2001 | 6.410 |
| 2002 | 8.082 |
| 2003 | 8.158 |
| 2004 | 8.569 |
| 2005 | 8.068 |
És
important la xifra dobres registrades, ja que és la dada que ens
confirma la potencialitat i la vitalitat de la creació. Daltra
banda, és la condició imprescindible i necessària perquè,
més endavant, es pugui produir una gestió eficaç dels drets
dels creadors.
Des de la seu de la SGAE a Catalunya sha
continuat duent a terme una feina important dinformació i divulgació
dels temes que fan referència al registre dobres, lingrés
a la SGAE i els drets dautor en general. En el marc dels acords i els convenis
institucionals signats a Catalunya, shan impartit nombrosos cursos i seminaris
relacionats amb aquests temes (es detallen àmpliament a la memòria
dactivitats de la seu de la SGAE a Catalunya).
Es manté el nivell alt dactivitats socials i culturals de la SGAE a Catalunya; augmenta principalment lactivitat pròpia i els programes formatius
A Catalunya, el 2005, el Grup SGAE ha dut a terme
219 programes que han derivat en 853 activitats o actes.
| Àmbits | Programes | Disciplines | Programes | |
| Formatius | 65 | Música | 104 | |
| Difusió | 135 | Arts escèniques | 35 | |
| Edició/postproducció | 19 | Audiovisuals | 42 | |
| Genèrics | 38 | |||
| TOTAL | 219 | TOTAL | 219 |
Ø
Aquests 219 programes han derivat en 853 actes.
Ø
Per mitjà dels acords i convenis, sha collaborat amb un total de
97 associacions, institucions i empreses del sector
Continua
augmentant significativament lús de les installacions de la seu del
Grup SGAE a Catalunya i dels seus serveis
Ø En els estudis multimèdia
dàudio i vídeo de la seu shan desenvolupat 20
projectes
Ø Locupació centrada només en els treballs
dedició i postproducció al llarg de lany 2005 ha estat
de 186 dies.
Augment de les consultes dassessorament legal i jurídic
Els serveis jurídics de la seu de la SGAE a Catalunya han atès una mitjana de 30 visites mensuals en demanda dinformació i assessorament en temes jurídics.
Els serveis shan encaminat principalment a resoldre les consultes següents:
Ø Les consultes relatives a
lobra audiovisual ¾producció televisiva, audiovisual i videogràfica¾
i a lobra musical ¾contracte dedició, producció
fonogràfica i cessió de drets¾, com també les consultes
relatives a noves tecnologies i les seves conseqüències en làmbit
dels drets dautor, han suposat el 75% del total de les consultes realitzades.
Ø
Les consultes referides a qüestions relacionades amb la propietat intellectual
en general representen el 15% del total.
Ø I les consultes de nous
o possibles associats representen el 10% del total.
La demanda més
habitual ha estat la revisió dels contractes i la redacció definitiva
de les clàusules alternatives en defensa de lautor, sobretot en contractes
de producció dobra visual i encàrrec dobra.
Els
socis també han expressat la seva preocupació per la tramitació
de la nova llei de propietat intellectual i les seves conseqüències
en lentorn digital.
Els serveis jurídics de
la SGAE a Catalunya també han dut a terme una tasca important dinformació
i divulgació dels temes que fan referència a la propietat intellectual.
En el marc dels acords i els convenis institucionals signats a Catalunya, shan
impartit sessions, cursos i seminaris relacionats amb els drets dautor i
la propietat intellectual a les universitats i els centres formatius següents:
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat Oberta de Catalunya
(UOC), ESADE, Abat Oliba i Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (UB).
Dades de gestió econòmica de Catalunya
Catalunya, amb 57,5 milions deuros, es manté com la primera comunitat autònoma en ingressos generats en concepte de drets dautor. Això representa:
Ø
el 19,5% respecte al conjunt de lEstat espanyol
Ø un creixement
del 8,72% respecte a lany anterior
Lorigen dels ingressos
a Catalunya es distribueix de la manera següent:
> 24,1 milions
deuros provenen de la radiodifusió i el cable, un apartat
que inclou les emissions per ràdio o televisió. Aquesta xifra millora
en el 30% lobtinguda lany 2004, gràcies, en part, a
la regularització que sha produït en làmbit de
les televisions i les ràdios estatals i locals.
>10,6 milions
deuros es generen a través de la comunicació pública,
és a dir, lús dobres musicals i audiovisuals en locals
i establiments de totes les característiques, ja sigui en directe o a través
daparells receptors i reproductors, així com en sales de cinema.
En aquest cas, el balanç representa un descens de l1,3% respecte
a lany anterior. En aquest apartat voldríem destacar les xifres següents:
.
La música gravada (hostaleria i restauració, bars musicals
i discoteques) ha generat 6 milions deuros, una xifra que es tradueix
en un increment del 8,4% respecte al 2004.
. El cinema ha
obtingut 2,4 milions deuros, la qual cosa representa un descens del
24,2% respecte a lany anterior, ja que al 2004 es va produir una regularització
en el sector.
.
3,9 milions deuros shan obtingut de
la música en viu, que comprèn els concerts de música
moderna (pop, rock, folk...) i els simfònics. Això suposa un descens
global del 0,9%, tot i que, com ja és tradicional, les estadístiques
varien notablement per gèneres:
> La música popular
acredita una disminució del 2%
> La música clàssica
experimenta un augment de l1,8%
Els concerts de música moderna que han generat més drets dautor a Catalunya han estat:
1.
U2 (Camp Nou)
2. Sonar 2005 (La Fira i CCCB)*
3.
Primavera Sound (Plaça del Fòrum)*
4.
O.T. 2005 (Palau Sant Jordi)
5. Cold Play (Palau Sant Jordi)
6. Queen +
Paul Rogers (Palau Sant Jordi)
7. Hombres G/El Canto del Loco (Palau Sant Jordi)
8.
REM (Palau Sant Jordi)
9. Mark Knopfler (Palau Sant Jordi)
10. Destinys
Child (Palau Sant Jordi)
11. Bryan Adams (Palau Sant Jordi)
12. Marc Anthony
(Palau Olímpic de Badalona)
13. Juanes (Palau Sant Jordi)
14. Green
Day (Palau Olímpic de Badalona)
15. Rod Stewart (Palau Sant Jordi)
* Aquests dos esdeveniments inclouen diversos concerts.
> 3,1 milions deuros corresponen a les representacions dobres dramàtiques, xifra que es tradueix en un augment del 8% respecte a lany anterior.
Les obres que han generat més drets dautor a Catalunya són:
1.
Mar i cel (Teatre Victòria). Àngel Guimerà, Albert Guinovart,
Xavier Bru de Sala, Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel
2.
El mètode Gronhölm (Teatre Poliorama). Jordi Galcerán
3.
Matar al presidente (Teatre Condal). Francis P. Veber, José Luis Martín,
Silvia Martín i Oscar Martín
4. Mamá quiero ser famoso
(Teatre Novedades). Jordi Milán i Joan Vives
5. Art (Teatre Tívoli).
Yasmina Reza, Fernando Masllorens i Juan José de Arteche
6. Lo saben
todo de ti (Teatre Novedades). José Luis Panizo, Miguel Antonio Murillo,
Esteve Ferrer i Ricard Maltese
7. Cantando bajo la lluvia (Teatre Novedades).
Ricard Reguant, Juan Luis Goas, Octavio Egea, Guillermo Ramos, Joan Enric Garde,
Walker Chester, Hellen Salfas, Juan José de Arteche, Andres M.Kramer i
Whiteatvill
8. Hombres mujeres y punto (Teatre Poliorama). Gabriel García
Soto, Jaime Bauza, José Alberto López, José Miguel Contreras,
Marcos Rodríguez, María Elena Morales, Marta González, Miguel
Sánchez, Nuria Domínguez, Valerio Campo, Giovanni Andreola, Jairo
Zavala, José Juan Martínez, Manuel Eloy Gómez i Globo Media
Editorial Musical S.L.
9. El diluvio que viene (Teatre Apolo). Pietro Garinei,
Armando Trovaioli, Ernesto Santandreu, Antonio Riba i Ramon Riba
10. 7 novias
para 7 hermanos (Teatre Principal). Andrés María Kramer, Blanca
de Arteche, Octavi Egea, Guillermo Ramos, Ricardo Reguant i María Giménez
11.
Las mujeres de verdad tienen curvas (Teatre Poliorama). Josefina López,
Purificación Losada i José Antonio Goicochea
12. Mentiders (Teatre
Borrás). Anthony Neilson, Abel Folk i Maria Cristina Ferrer
13. Les
tres germanes (Teatre Nacional de Catalunya). Anton Chejov i Narcís Comadira
14.
Fuenteovejuna (Teatre Nacional de Catalunya). Lope de Vega, Juan Antonio Mayorga
i Mercedes Delclos
15. Ets aquí? (Teatre Romea). Javier Daulte i Antoni
Casares
La SDAE ha establert a Catalunya els seus serveis de comunicació i promoció en lentorn digital.
Ø Tele Latina. Emissió de
24 hores de continguts de producció pròpia en streaming; reportatges
i programes especials sobre al món de la cultura i la creació a
Catalunya. Retransmissió de les activitats que es desenvolupen a la seu
de la SGAE a Catalunya.
Ø Serveis al socis. Sha mantingut
una mitja de 2 visites o consultes diàries per part dels socis sobre les
prestacions i serveis del Portal Latino.
Ø Shan signat acords
amb 14 discogràfiques catalanes per a lús de les prestacions
i serveis de la Central Digital.
Ø Promoció de continguts
musicals dins del Portal Latino, secció música, mitjançant
escoltes en streaming de 39 editores i discogràfiques catalanes.
Ø
Muntatge de botiga digital amb tecnologia SDAE a dues discogràfiques catalanes.
Ø
Confecció, elaboració i desenvolupament tecnològic del projecte
Web Mompou amb lobjectiu de difondre lobra i trajectòria professional
i personal daquest il·lustre compositor català.
Línies de futur:
Ø Millora de loferta de serveis directes
als nostres socis.
Ø Apropament als agents i sectors que utilitzen
i fan servir el repertori que gestionem. Ordenació, regulació i
normalització en la relació.
Ø Pla de comunicació
al conjunt de la societat que contribueixi a la comprensió, la valoració
i la legitimació de la feina del GRUP SGAE en la defensa, la protecció
i la promoció dels autors i els seus drets.
Ø Consolidació
dun model de gestió integral en què, des de les diferents
entitats i línies programàtiques del GRUP SGAE (SGAE, sDae, Fundació
Autor, Iberautor) es pugui ser dutilitat principalment als nostres socis,
però també als usuaris, les institucions i altres agents de la cultura.
Ø
Desplegament duna xarxa despais escènics i de nous serveis
distribuïts pel conjunt de lEstat espanyol i en làmbit
internacional per tal de promoure una oferta dactivitats i programes culturals
centrats en la creació, els seus nous formats i la seva necessitat dinvestigar
i de competir en les millors condicions.
