Josep Maria Benet i Jornet, Medalla d’Honor de la SGAE
El reconegut dramaturg i guionista televisiu rebrà el guardó el proper 1 de març a la seu de la SGAE a Catalunya





Galeria fotogràfica

El Consell de Direcció de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE), el màxim òrgan executiu de l’entitat, concedeix la seva Medalla d’Honor al prestigiós autor barceloní Josep Maria Benet i Jornet, un dels noms més eminents de les lletres en l’àmbit dramàtic i audiovisual de l’escena estatal.

El lliurament de la Medalla d’Honor serà el proper 1 de març, a les 12:00 hores, a la seu de la SGAE a Catalunya (passeig de Colom, 6, de Barcelona). Serà en el transcurs d’un acte en el qual Benet i Jornet estarà acompanyat de la seva família i amics. Es comptarà amb la presència del president de la SGAE, José Luis Acosta; els membres de la Junta Directiva de la SGAE i del Consell Territorial de la SGAE a Catalunya, Pera Tantiñá, Enric Gomà, Joan Albert Amargós i Joan Vives; el president del Consell Territorial de la SGAE a Catalunya, Eduard Iniesta; del director de la SGAE a Catalunya i Balears, Ramon Muntaner, així com de tots els membres del Consell Territorial.

Apunt biogràfic

Josep Maria Benet i Jornet, «Papitu», va néixer a Barcelona el 20 de juny de 1940. Durant gairebé cinc dècades va configurar un univers dramàtic personal i compacte, format per prop de mig centenar d'obres i caracteritzat per unes temàtiques constants, per la recerca de nous codis formals i expressius, i per la voluntat d'evitar la identificació del seu teatre amb una estètica determinada. El seu teatre es caracteritza per la reflexió sobre l'individu i la societat que l’envolta, encara que la seva obra ha evolucionat del realisme vers temàtiques més íntimes i existencials.

Es va donar a conèixer l’any 1964 amb Una vella, coneguda olor, a la qual van seguir Fantasia per a un auxiliar administratiu i Cançons perdudes. Una trajectòria a la qual van sumar Taller de fantasia/La nit de les joguines; La nau; Supertot; Berenàveu a les fosques; Quan la ràdio parlava de Franco; La desaparició de Wendy; Revolta de bruixes; Helena a l'illa del baró Zodíac; El somni de Bagdad; Descripció d'un paisatge; El tresor del pirata negre; El manuscrit d’Ali Bei; Història del virtuós cavaller Tirant lo Blanc; Ai, carai!; Desig; Fugaç; El gos del tinent; Confessió; Algun dia treballarem juntes (E.R.); Precisament avui; Olors; Testament; Alopècia; Això, a un fill, no se li fa; L'habitació del nen; Salamandra; Soterrani; Dones que ballen  i Com dir-ho?, la seva darrera obra, del 2013.

Les seves obres han estat traduïdes al castellà, eusquera, gallec, anglès, francès, alemany, italià, portuguès, àrab, búlgar, croat, danès, eslovac, eslovè, finès, grec, hebreu, polonès, romanès, rus, suec, turc, txec i ucraïnès, i també s’han publicat i representat en aquestes llengües.

Paral·lelament a la creació dramàtica, Benet i Jornet ha desenvolupat una intensa trajectòria com a guionista per a la televisió, i va ser el responsable dels primers serials produïts per Televisió de Catalunya: Poble Nou; Rosa; Nissaga de Poder; Laberint d'ombres; Nissaga, l'herènciaEl cor de la ciutat; Ventdelplà i Zoo. A més, ha col·laborat, juntament amb d’altres autors, en els guions de llargues sèries televisives d'èxit en l’àmbit estatal com Amar en tiempos revueltos i La Señora, saga de poder.

La trajectòria de Josep Maria Benet i Jornet ha estat reconeguda amb nombrosos premis, entre els quals cal destacar el Premi de la Crítica Serra d'Or de teatre en dues ocasions (1986 i 1900), el Premi Nacional de Literatura Catalana de Teatre (1991), el Premio Nacional de Teatro (1995), la Creu de Sant Jordi (1997), el Premi de la Institució de les Lletres Catalanes de guions audiovisuals (1998), el Premi Max d'Honor (2010) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2013). 

La Medalla d’Honor, la màxima distinció de la SGAE

En molt comptades ocasions durant els cent anys de vida de la SGAE, l’entitat ha concedit la seva Medalla d'Honor, la més alta distinció. Fins al moment, la Casa dels Autors ha lliurat 48 insígnies a personalitats o institucions que van destacar en el seu moment com ara Frederic Mompou, Antonio Buero Vallejo, Yehudi Menuhin, Julio Iglesias, Alain i Marilyn Bergman, José Feliciano, Martí de Riquer, Francisco Ayala i José Antonio Labordeta, per citar-ne alguns. ​