Málaga, escenari Max 2020

Peu de foto (d'esquerra a dreta): Noelia Losada, regidora de Cultura i Esports de l'Ajuntament de Málaga; Francisco de la Torre, alcalde de Málaga; Pilar Jurado, presidenta de la SGAE, i Juan Ramón Arnáiz, president de la Fundació SGAE.

La gala de lliurament dels XXIII Premis Max de les Arts Escèniques tindrà lloc el proper 29 de juny al Teatro Cervantes

És la cinquena vegada que la Comunitat d'Andalusia acull aquests reconeixements.

La Fundació SGAE i l'Ajuntament de Málaga han anunciat avui en roda de premsa l'escenari on tindrà lloc la XXIII edició dels Premis Max de les Arts Escèniques, el principal reconeixement al talent dels professionals del teatre i la dansa de l'Estat espanyol. El Teatro Cervantes de Málaga acollirà la cerimònia de lliurament d'aquests guardons, que se celebrarà el 29 de juny de 2020.

La Fundació SGAE i l'Ajuntament de Málaga han signat avui l'acord de col·laboració. També s'han presentat totes les novetats de la propera edició en un acte obert als mitjans de comunicació.

A la trobada, hi ha estat presents Francisco de la Torre, alcalde de Málaga; Pilar Jurado, presidenta de la SGAE; Juan Ramón Arnaiz, president de la Fundació SGAE; Noelia Losada, regidora de Cultura i Esports de l'Ajuntament de Málaga; Juan Antonio Vigar, director gerent del Teatro Cervantes, i Verónica Repiso, directora de la SGAE a Andalusia.

Per cinquè cop, els Max a Andalusia

El caràcter itinerant dels Premis Max els ha portat al llarg de les seves 23 edicions per diferents teatres de la geografia estatal. Amb aquesta, ja són cinc les ocasions en què Andalusia acull aquests reconeixements als professionals del teatre i la dansa (l'any 2000 al Teatro de la Maestranza de Sevilla, el 2008 al Teatro Lope de Vega de la mateixa ciutat, el 2011 al Gran Teatro de Córdoba, i el 2018 al Cartuja Center CITE de Sevilla). Tanmateix, serà la primera vegada que la gran festa de les arts escèniques se celebra a Málaga.

Les arts escèniques del país compten amb destacats professionals originaris de Málaga, el treball dels quals ha estat merescudament reconegut als Max. És el cas de la companyia El Espejo Negro d'Ángel Calvente i Carmen Ledesma, que va rebre el Max al Millor Espectacle Infantil el 2009 per La vida de un piojo llamado Matíasi el 2012 per El fantástico viaje de Jonás el espermatozoide. Una alta gran triomfadora ha estat la coreògrafa i ballarina Rocío Molina, que va obtenir el Max a la Millor Coreografia el 2015 per Bosque ardora i el 2017 per Caída del cielo, obra per la qual també va rebre el guardó a la Millor Intèrpret Femenina de Dansa. Així mateix, el 2019 va obtenir el Max al Millor Espectacle de Dansa per Grito pelao, que també es va endur el guardó al Millor Espai Sonor. En la categoria de Millor Actor de Repartiment, Pepón Nieto va guanyar el Max el 2015 per El eunuco, i Ángel Ruiz per Miguel de Molina al desnudo el 2017, en aquesta ocasió com a Millor Actor Protagonista.

I si bé entre els finalistes malaguenys dels darrers anys han aparegut sovint El Espejo Negro i Rocío Molina, també han estat nominades altres figures de renom. És el cas de creadores de la talla de l'actriu Kiti Mánver, que va ser seleccionada com a Millor Actriu Protagonista el 2014 per Las heridas del viento i el 2018 per Sensible, o de la coreògrafa Luz Arcas (Cía. La Pharmaco), que va entrar a la tríada de nominats el 2013 per Éxodo: primer día, el 2017 per Kaspar Hauser. El huérfano de Europa, i el 2019 per Una gran emoción política, obra per la qual va estar nominada a les categories d'Espectacle de Dansa, Coreografia, Intèrpret Femenina i Composició Musical.

La Comunitat d'Andalusia ha rebut més d'una vintena de Premis Max. Així, cal fer esment a Salvador Távora, que el 2017 va rebre el Premi Max d'Honor a tota la seva trajectòria, i que ja s'havia estrenat amb el Max a Carmen com a Espectacle amb Major Presència Internacional. O a molts altres artistes relacionats sovint amb la dansa i el flamenc, com ara Antonio Canales i el seu ballet, que el 1998 van guanyar el Max al Millor Espectacle de Dansa amb Gitano i que l'any següent, amb Bengues. Variaciones sobre la casa de Bernarda Alba y Suite sobre Guernica, va aconseguir el guardó al Millor Intèrpret Masculí de Dansa, un premi que va obtenir de nou el 2001 amb La Cenicienta; Cristina Hoyos, que el 2000 fou escollida Millor Intèrpret Femenina de Dansa per Arsa y toma; el Ballet Flamenco de Sara Baras, guardonat com a Millor Espectacle Dansa i Millor Coreografia per Juana la Loca el 2001; Eva Yerbabuena, que ha obtingut el Max a Millor Espectacle de Dansa per A cal y canto (2005), Lluvia (2010) i Cuando yo era (2012), i a Millor Intèrpret Femenina de Dansa també en tres ocasions, amb Ay el 2014, amb Apariencias el 2018 i amb Cuentos de azúcar durant la darrera edició; o Israel Galván, guanyador del Max al Millor Intèrpret Masculí de Dansa el 2011 per La lucha libre vuelve al Price, el 2012 ―any en què a més va obtenir el Max a la Millor Coreografia― per La curva, i el 2014 per Lo real/Le réel/The real.

També han obtingut aquest preuat reconeixement cites andaluses com ara la Bienal Internacional de Flamenco de Sevilla (2015) o el Mes de Danza (2009), ambdues programades a la capital andalusa; les Jornadas de Teatro del Siglo de Oro d'Almería (2013), així com Axioma Teatro (2005), el Teatro Central de Sevilla (2014), Laví e Bel al Millor Espectacle Musical per Cabaret líquido, 2009, o professionals i companyies com Alejandro Cruz Benavides (Millor Direcció Musical per La Barrada del Zurdo de Laviebel, 2012), Manuel Liñán (Millor Intèrpret Masculí de Dansa per Tacita a tacita, 2013, i per Reversible, 2017), Daniel Doña (també Millor Intèrpret Masculí de Dansa per Psique el 2019), La Maquiné (Millor Espectacle Infantil el 2014 per El bosque de Grimm), The Funamviolistas de 8co80 Gestión Cultural (Millor Espectacle Revelació el 2014), o Alberto Conejero (Millor Autoria Teatral per La piedra Oscura, 2016), entre d'altres.

Altres ciutats com Barcelona, Bilbao, Córdoba, Guadalajara, Las Palmas de Gran Canaria, Madrid, Sevilla, València, Valladolid, Vigo o Zaragoza també han acollit aquests guardons en anteriors edicions.

Tres premis especials

Organitzats per la Fundació SGAE, els guardons de les arts escèniques de més prestigi de l'àmbit estatal celebren 23 anys mantenint els seus tres premis especials: el Premi Max d'Honor, que distingeix la trajectòria d'una persona per la seva aportació i dedicació a les arts escèniques, així com per la seva defensa; el Premi Max Aficionat o de Caràcter Social, dedicat als projectes en favor de la integració i la projecció social, i a les companyies aficionades amb una contribució destacada a les escèniques, i el Premi Max del Públic, que es concedeix a l'espectacle que obté el nombre més grans de vots del públic a través de l'aplicació en línia #VotaMax.

Els darrers anys, els Premis Max de les Arts Escèniques s'han consolidat com els referents del sector, amb un nombre cada cop més gran de seguidors, i han despertat l'interès de companyies de tot tipus procedents de tot el territori estatal. La darrera edició, celebrada el 20 de maig de 2019 al Teatro Calderón de Valladolid, va comptar amb la participació de prop de 3.000 professionals i amb 359 espectacles inscrits.

Conveni de col·laboració

El conveni de col·laboració signat entre el Teatre Cervantes i la Fundació SGAE recull que el teatre aporta la quantitat de 170.000 euros (impostos no inclosos) per a la celebració de la gala, i la Fundació SGAE es compromet a fer-se càrrec de totes les despeses que es derivin de l'organització les quals són necessàries per a la cerimònia i que no sufraga el Teatro Cervantes, i ambdues parts poden buscar patrocinadors per a la gala.

Sobre els Premis Max

Organitzats per la Fundació SGAE des del 1998, els Premis Max —amb un guardó dissenyat pel poeta i artista plàstic Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998), impulsor d'un dels col·lectius renovadors de l'art espanyol de postguerra— s'han consolidat al llarg dels anys com el reconeixement més ampli en l'àmbit de les arts escèniques a l'Estat espanyol.


D'esquerra a dreta: Juan Antonio Vigar, Noelia Losada, Francisco de la Torre, Pilar Jurado, Juan Ramón Arnaiz i Verónica Repiso.