La companyia valenciana Groc Teatre guanya, amb 'Genovese', el Premi Max del Públic 2019
Escrita i dirigida per l’alcoià Miguel Ferrando, l’obra és un al·legat contra la violència masclista a partir de la història real de l’assassinat de Kitty Genovese al Nova York de 1964

Escrita i dirigida per Miguel Ferrando Rocher per a la companyia teatral valenciana Groc Teatre, l’obra Genovese ha aconseguit el Premi Max del Públic de l’edició 2019 gràcies als vots emesos a través de l’aplicació en línia #VotaMax i a la secció de votacions del web oficial dels Max. És el segon cop que els Premis Max de les Arts Escèniques atorguen aquest guardó especial ―que se suma al Max d’Honor, al Max Aficionat i a les 19 categories a concurs―, amb el qual es vol reconèixer l’espectacle favorit d’aquesta temporada per als aficionats a les arts escèniques. Enguany han participat en la votació un total de 9.443 persones (en comparació amb les 4.926 de 2018), i s’han comptabilitzat 11.782 vots (l’any anterior, 7.132).

Els artífexs del muntatge Genovese rebran el guardó el proper 20 de maig durant la gala de la XXII edició dels Premis Max de les Arts Escèniques, organitzada per la Fundació SGAE amb la col·laboració de l’Ajuntament de Valladolid i la Fundación de Universidades y Enseñanzas Superiores de la Junta de Castilla y León. La cerimònia també es retransmetrà en directe a les 20 hores a La 2 de TVE.

Amb Genovese, la companyia Groc Teatre va aconseguir una candidatura, en la categoria de Millor Espectacle Revelació, en l’actual edició dels Premis Max, però no va arribar a situar-se entre els finalistes. El guardó els arriba ara de mans del seu públic. «Ha estat una sorpresa increïble. Per a una companyia petita com Groc Teatre, que a més a més només fa sis anys que està en actiu, un premi com aquest és un regal», comenta emocionat Miguel Ferrando. «El fet que hagi estat el públic el que ha reconegut la nostra feina és especialment significatiu, ja que Genovese és una obra complicada, dura, impactant. De fet, després d’algunes representacions, hem organitzat taules rodones amb el públic i els comentaris sempre han estat meravellosos, molt emotius. Sentim que amb Genovese hem connectat amb el públic i els seus sentiments», afegeix.

Símbol contra la violència masclista

Explica l’autor Miguel Ferrando Rocher que el germen de la seva obra Genovese cal buscar-lo en un taller d’escriptura teatral que va impartir l’any 2017 el dramaturg Xavier Puchades. «Ens va proposar un exercici entorn del tema que es tracta en el text. Em va interessar molt la història i vaig decidir investigar-la més a fons. A partir d’aquí vaig escriure l’obra, després la vaig passar a l’actriu Amparo Marí, que la interpreta juntament amb Ilion Trebicka. Li va encantar. Va ser tota un successió de factors increïbles». El procés va continuar amb un muntatge inicial que va permetre anar-hi fent petits ajustos fins a la posterior estrena oficial, el novembre de 2018, a la Sala Matilde Salvador de La Nau de la Universitat de València.

La història que explica l’obra, per cert, és la de Kitty Genovese, una jove de 28 anys violada i assassinada el 1964 prop de l’apartament de Queens (Nova York) on vivia. Pel que es va saber després, més d’una trentena de persones van sentir els crits d’auxili de la noia, però ningú no va reaccionar en cap sentit. D’aleshores ençà, el cas Genovese ha inspirat pel·lícules, cançons i fins i tot còmics, i ha arribat a esdevenir tot un símbol contra la violència masclista. «Malauradament, el de Genovese és un tema universal i intemporal. Tants anys després d’aquell fet continuem parlant del mateix», lamenta el dramaturg alcoià.

L’obra Genovese, tanmateix, no és una recreació fidel d’aquell fatídic episodi. Miguel Ferrando  ho explica: «La peça mostra un paral·lelisme entre el succés de Nova York i un altre de similar ambientat a l’època actual. Volia partir d’aquella història real perquè el públic d’ara pogués empatitzar més amb aquesta qüestió i, d’aquesta manera, denunciar que la història de Kitty Genovese no és un fet ja passat, sinó que continua passant, amb altres protagonistes i, potser, en altres circumstàncies, però és una situació real i quotidiana.»

Sobre Groc Teatre

La companyia Groc Teatre es va fundar el 2013. Des d’aleshores ha posat en marxa diferents muntatges, com ara Jaleo, Tourmalet (Premi Crisàlide 2019 a l’Actor Revelació, de l’associació Actors i Actrius Professionals Valencians, per a Guille Zavala) o Buena suerte señor Gorsky. El tret d’identitat que distingeix la companyia és que totes les seves produccions es nodreixen d’històries reals, com en el cas de l’esmentada Genovese. «Als meus textos procuro partir de successos reals, però poc coneguts pel públic, per dur-los després a escena d’una manera diferent. M’encanta la cultura popular i els fets que un dia donen peu a grans titulars als mitjans i, poc després, de sobte, desapareixen. M’encanta rescatar aquestes històries, descobrir-les al públic, i és aquí, de fet, on trobo inspiració i material per a les meves obres», explica Miguel Ferrando.

L’actor i director Miguel Ferrando va néixer a Alcoi (Alacant) l’any 1985. Ha estudiat Direcció Escènica i Dramatúrgia a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València, a més d’assistir a nombrosos cursos i tallers teatrals impartits per Antonio Rojano, Carles Alberola, Paco Zarzoso o Eva Zapico, entre altres figures del teatre. Director i fundador de la companyia Groc Teatre, ha escrit, dirigit i estrenat més d’una desena de peces. La seva obra Tourmalet ha estat publicada per La Caja Books.

Tres premis especials

Organitzats per la Fundació SGAE des de l’any 1998, els Premis Max ―amb un guardó dissenyat pel poeta i artista plàstic Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998), impulsor d’un dels col·lectius renovadors de l’art espanyol de postguerra― s’han consolidat al llarg d’aquests anys com el reconeixement més ampli en l’àmbit de les arts escèniques de l’Estat espanyol, amb un nombre cada cop més gran de seguidors i l’interès de companyies de tota mena procedents de tot el territori nacional.

Aquests guardons celebren 22 anys amb el manteniment dels seus tres premis especials: Premi Max d’Honor, que enguany ha distingit la figura de Concha Velasco com a pionera del teatre musical espanyol; el Premi Max Aficionat o de Caràcter Social, que en la seva XII edició comparteixen ex aequo la companyia alacantina Taules Teatre i la companyia de La Rioja La Garnacha Teatro, en reconeixement de la seva excel·lent contribució a les arts escèniques, i el Premi Max del Públic, concedit a Genovese, de Groc Teatre, que ha sumat el nombre més gran de vots a través de l’aplicació en línia #VotaMax.

El Comitè Organitzador de la 22a edició dels Premis Max de les Arts Escèniques està format per Ana Graciani, presidenta de la Fundació SGAE; Pilar Jurado, presidenta de la SGAE; els dramaturgs Juan Luis Mira, Paloma Pedrero i Óscar Castaño, Garbitxu (president del Comitè Territorial de la SGAE a Euskadi), i els membres del Col·legi de Gran Dret de la SGAE Eduardo Galán, Yolanda García Serrano i la coreògrafa María Pagés.