'Joc de xiquetes', de la companyia valenciana Bullanga, Premi Max del Públic 2018
Escrita i dirigida per Adrián Novella, l'obra està basada en fets reals i compta amb la participació del públic

Gairebé 5.000 persones han votat els seus espectacles favorits a través al web dels Premis Max i #VotaMAX

El comitè organitzador dels Premis Max de les Arts Escèniques ha concedit el Premi Max del Públic a Joc de xiquetes, obra escrita i dirigida per Adrián Novella per la companyia teatral valenciana Bullanga. És la primera vegada que els Max atorguen aquest guardó especial, el qual se suma als premis Max d'Honor i Max Aficionat o de Caràcter Social, així com a les 19 categories a concurs. Amb aquest guardó es vol reconèixer quin és l'espectacle favorit, d'aquesta temporada, per als aficionats a les arts escèniques. Gairebé 5.000 persones han votat, a través del web dels Premis Max i una aplicació mòbil, durant els dos darrers mesos.

«Quan ens van donar la notícia del premi no ens ho crèiem», afirma entusiasmat el dramaturg i director valencià Adrián Novella. «Vam obtenir dues candidatures (Millor Espectacle Revelació i Millor Autoria Revelació) en aquesta edició dels Premis Max, però no havíem aconseguit arribar a la final. Ens va fer força pena. Per això, que el públic hagi apostat per una obra d'una companyia petita, que amb prou feines porta quatre anys en actiu com la nostra, ens fa molta il·lusió. El millor de tot és pensar que és una obra en la qual es fa partícip al públic hagi estat reconeguda pel propi públic. Què bé encaixa tot!», subratlla.

Els artífexs del muntatge de Joc de xiquetes rebran el guardó el proper 18 de juny en el marc de la gala de la XXI edició dels Premis Max de les Arts Escèniques que organitza la Fundació SGAE, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sevilla, Sevilla Turismo, INAEM, Cartuja Center CITE, Ernst & Young i Fluge, al nou espai cultural Cartuja Center CITE de la capital andalusa.

Una obra basada en fets reals

Escrita i dirigida per Adrián Novella i interpretada per Miquel Arnau, Resu Belmonte, Vicent Domingo, Gemma Taberner, Ariana Higón i Jorge Valle, Joc de xiquetes ha estat definida per la pròpia companyia teatral Bullanga com una «comèdia amarga per públic adult». Així, a partir d'un succés real, el muntatge recrea una reunió de pares i mares en una escola i el públic forma part de la comèdia en assignar-se-li un rol per poder entrar i participar activament en aquest «joc de nenes i nens».

Mitjançant aquest format de teatre participatiu, la peça proposa una dura reflexió entorn de la comunicació o, millor encara, d’aquesta hipercomunicació a la qual ens enfrontem en l'actualitat i en la qual res ni ningú sembla estar fora de perill. Els grups de WhatsApp de pares i mares dels col·legis són, segons apunta Novella, un bon exemple d'aquests casos en els quals la «tergiversació de la realitat pot acabar provocant conseqüències fatals. En qualsevol cas, durant el desenvolupament de l'obra, nosaltres en cap moment jutgem els fets. És el públic qui finalment decideix si aquests són reals o no. El nostre objectiu és mostrar com aquesta mala comunicació entre els uns i els altres pot acabar generant una protecció desmesurada dels pares vers els fills».

Adrián Novella arribar al model de teatre participatiu a través del seu treball com a actor en la companyia La Cubana. A més, durant el seu pas pel Màster en Estudis Teatrals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va realitzar una recerca sobre dramatúrgies per a la inclusió del públic. «Vaig analitzar el treball que diverses companyies realitzen en aquest camp i vaig descobrir una fórmula per introduir-lo. És el que jo volia fer i, per a això, havia d'aconseguir que el públic s'identifiqués amb la història, que hi entrés de ple», explica. A partir d'aquesta premissa, i també a partir d'un succés real a l’entorn d'una denúncia a un professor per abusos, es va originar aquesta obra guardonada amb el Premi Max del Públic, Joc de xiquetes.

La peça es va estrenar el 2016 al festival teatral Russafa Escénica i, després de recórrer diversos escenaris de la Comunitat Valenciana i Catalunya, es va poder verure el 2017 al festival Tercera Setmana. Allà va recollir aplaudiments entusiastes; inclòs el d'un programador xilè que se’n va endur el muntatge al Festival Internacional Santiago OFF. Joc de xiquetes s’ha representat també al Perú i, en els darrers mesos, compagina la seva presència en escenaris teatrals amb trobades educatives a les aules de col·legis municipals.

Sobre Bullanga Compañía Teatral

Creada el 2013 per un grup de joves actors de l'Escola Superior d'Art Dramàtic de València, Bullanga es va consolidar com a associació cultural el 2015. Des dels seus inicis, la companyia ha produït els seus propis espectacles, amb el suport d'un bon nombre de col·laboradors vinculats a les arts escèniques: ballarins i coreògrafs, músics i cantants, tècnics de llum i so… La companyia es va estrenar amb La gloria del pueblo i ha continuat amb títols com El sueño de las galaxias o Maruschka. Comèdia russa sobre la nostra terreta.

L'autor i director de la guardonada Joc de xiquetes , Adrián Novella , és membre fundador de Bullanga, companyia amb la qual ha dirigit algunes de les seves obres, i imparteix classes de teatre a diferents centres educatius i institucions. La dramatúrgia per a la inclusió del públic és la senyal d'identitat de les seves darreres creacions: Maruschka. Comèdia russa sobre la nostra terreta (Premi Micalet de Teatre 2017) o Joc de xiquetes.

Tres premis especials

A més de les 19 categories a concurs, enguany hi ha tres premis especials: el Max d'Honor, que ha reconegut la carrera del dramaturg i director teatral José Sanchís Sinisterra; el Max Aficionat o de Carácter Social, en aquesta ocasió per a Danza Mobile, i el Max Especial del Públic, en el qual més de 5000 persones han votat les seves obres favorites.

Organitzats per la Fundació SGAE des de 1998, els Premis Max, el guardó dels quals va dissenyar el poeta i artista plàstic Joan Brossa (Barcelona, 1919-1999), impulsor d'un dels col·lectius renovadors de l'art del país de la postguerra, s'han consolidat al llarg d'aquests anys com el reconeixement més ampli en l'àmbit de les arts escèniques a l'Estat.